Central de Monòlegs
Nova Pàgina amb:
* Propietari homeless o sensesostre´s owners.
* Apaga i fotem el camp…això és un monòleg?
* Relativisme o el conte de les formigues i el parquet (títol estúpid per a un monòleg estúpid)
Actualització de pàgina Monòlegs a dept. Central de Monòlegs II.
Caram! He vist que has penjat monòlegs! Saps escriure de tot i ademés ho fas molt bé. Quina enveja!
He llegit el primer, i de seguida que tengui una mica de temps llegiré els altres. Pensava que en tenir vacances hi dedicaria més temps al bloc… Així que de seguida que pugui me’ls miro.
Enhorabona!!!
Jodeeeeeeeer…….. ups, vaja… més tacos… si es que ni me n’adono
ara en serio… molt bé; de veritat. No sé ni que dir… excepte que trobo que aquests monòlegs son boníssims. I no ho dic per dir… en el fons crec q no tenim un sentit de l’humor tant diferent 
com pot ser que encara no et guanyis la vida com a guionista, noia?? A vegades passen coses que no tenen cap explicació racional… 
Ai ai Caterina….envenja no m´ en tinguis pas! Que caram tu escrius repos….articles….relats…i crítiques. Aixina que estem igual…;-p. (Diferència: bé…jo he perdut la paciència per escriure repos i em fa una mandra brutal tornar a escriure articles.;-p )
Gràcies pel teu comentari…que em dona esperit!
Salut!!
Ens seguim llegint.
Maaaarc…Ai…I ara què he dir jo? És que tu em veus amb massa bons ulls!!! Si no és que….és ironia? és ironia!….pq en aquest cas estimat company i amic la propera vegada que ens veiem…. ehem…ja pots córrer…on t´ amaguis et trobaré….(més que res pq m´ has de fer el muntatge del curt….)(No faig por oi? No.. si ja..)
Mira no se….si m´ho permets tot parafrasejant una amiga bloggera (Caterina) podria dir que quan el meu destí repartia les cartes no va tenir ni va incloure aquesta…aix…com tantes d´altres….aixina que caldrà aguantar-se amb les que m´ha preparat…. . Farem un acte de fe…jejejejeje.. .
Però mil gràcies pel que em dius!! Que no saps com m´ empeny a seguir en aquest infern de pseudo do. El que donaria jo per ser feliç només venent sabates!!! .
Una abraçada!
No és cap ironia, de veritat
trobo que escrius de puta mare… sigui el que sigui. Si no, no et llegiria tant sovint! 
I de veritat que em fa rabia no veure més llibres teus publicats, pq de talent no t’en falta; i avui en día això és un bé molt escàs.
Un petonet-