El la del meu diapasó….o el tó de la meva escala….Carta.

 

T’escric aquesta carta….si ja se, ja se, que et provoca timidesa però se que en llegir-la hi veuràs tota la veritat que els meus ulls i les meves mans et relaten.

Aquesta nit me quedat bocabada mirant com dormies. I se m’escapa un somriure en recordar la teva carona dolça, innocent, tendre i indefensa. T’he fet un petó a la galta i t’has remogut tan delicadament que no he pogut evitar riure ben fluixet per a no despertar-te. I llavors t’he besat els llavis, suaus, terços, tendres i molsuts i me l’has tornat sota la teva endormiscada inconsciència que t’ha fet somriure breus instants. Com de present em tens amor? Si fins i tot el teu subconscient coneix la meva besada. I t’he tornat a besar a les parpelles,molt suament però amb tot el sentir que em sorgia irreprimible de dins. Tenies les galtones rosades, els ulls closos vessants de calma i la dolçor en cada centímetre dels teus llavis. I només he pogut observar-te i meravellar-me de tot el que ets per a mi.

 

Tenia el cos amarat de cansament després d’aquell intens dia de rodatge, però amor ni tan sols el múscul més cansat de tots els que comparteixen el meu cos es resistia a deixar de contemplar-te, de fruir de la visió dolça del teu rostre dormit. I finalment les parpelles han estat vençudes per la son, te fet un petó al front i me dormit sobre el teu pit…com cada nit.

 

Avui enyoraré, el teu tacte, la teva olor, la teva presència sota els meus llençols i a cada espai on em mogui…només fins demà….perquè demà et tornaré a abraçar.

 

T’estim no hi puc fer més.

Publicat en: on Febrer 28, 2008 at 1:15 pm Comentaris (2)

La URI per a retornar aquesta entrada és: http://jordanayontney.wordpress.com/2008/02/28/el-la-del-meu-diapasoo-el-to-de-la-meva-escalacarta/trackback/

Suscripció RSS als comentaris de l'entrada.

2 Comentaris Leave a comment.

  1. A l’hora d’escriure sobre certes coses, com ara sentiments, descriure’ls, ficar-te a la pell del qui les sent, sempre fa que pensi; “Vaia cursilada acabo d’amollar…” AIxí que al final, aquest aspecte en l’escriptura és uan de les coses que em fan més por. Si necessito ajuda ja sé a qui demanar-li ;) Saps com fer-ho, de tal manera que qui et llegeixi ho senti i s’emocioni. Ains…
    M’agrada el teu nou bloc. A veure si la nova casa ens dura :D
    Besades! I segueix penjant escrits teus. M’encanten!

  2. Jordana, el text és sensible, sentit. Dolç. M’ha agradat.I m’ha fet enveja un estat de plenitud tan complet.
    I t’agraeixo molt l’enllaç.
    Fins la propera


Leave a Comment