Voldria poder cridar als vents,
aquells que passen per la seva terra,
aquells que volten pel món,
Però no m’atrevisc encara,
Qui els escoltaria amb atenció dolça,
Qui si no ella?
Voldria alliberar totes aquestes papallones,
que m’omplen de colors la mirada,
i de rialles el somriure,
Però no m’atrevisc encara,
són molt joves i juganeres,
i encara canten amb timidesa,
Però frisen per entregar,
la seva dolça melodia,
La cançó més tendre
A aquelles assedegades oïdes,
Que frisen per sentir-les,
per escoltar el seu liric cant.
Voldria cridar-ho al vent,
però es tant dolç el secret,
i tant tendre la temença…..
Potser..en un temps….prudent…
Papallones… .
