Sobre Politica/ Societat

Tot allò relatiu a la politica.

ENRERE

No se pas si mai m´atreviré a omplir aquesta pàgina de les paraules que s´agombolen en el meu cervell i que empenyen la meva llengua. No se pas si m´atreviré per la mal anomenada llibertat d´expressió. Un dret que, tanoques de nosaltres, creiem vigent, viu, intocable….quan en realitat no ha existit mai. És el fill que mai no nasqué, el zigot que mai no esdevingué embrió, ni fetus. És un zombi, una quimera, un mite…al seu costat el Nessie té més vida, Thor l´extraterrestre més sentit existencial i els expedient xeix esdevenen A.

Nacionalitats, intocable; Religió formals, intocable; Homosexualitat, intocable; Gènere (amb la seva realitat actual), intocable; Politica de Comunicació, intocable; Cultura (segons quina), intocable; Història (escandalosament manipulada per interessos precisament politics), intocable; Lingüistica, intocable; Llibertat, …..ens agrada fingir que la tenim, ens sentim protegits quan de sobres sabem que dia rera dia l´anem perdent pel propi desitg de conservar-la en el seu màxim absolut exponent sense permetre que ella mateixa es reguli… .Perquè nosaltres som déus, ens creiem i ens agrada ser déus controladors i no ens adonem que amb aquesta actitud, o bé caiem en la dictadura més cruenta o bé deixem anar les regnes a la dictadura dels més dictatorials, això si sota l´eina del libertinantge esberlan tota llibertat humana i drets humans.

Potser és ara el que toca. Potser la roda de la història interminable repetitiva es troba en aquest punt…la llastima és que el nen o nena (que en el món hi ha les dues forces energètiques per alguna cosa) acostuma a trobar el gos després de decades, segles o fins i tot milenis de sacrifis inocents, destrucció, foscor, desentesa i obscurantisme ideologic-intelectual.

I si no es un punt de vista negatiu, i si és ser un punt de vista més o menys proper a la realitat i més o menys analista i critic? El contrari, ser positivista en aquest moments, podria ser llençar-se a la comoditat de pensar que la llibertat roman intocable i protegida en els nostres temps. Qui dia passa any empeny.

Però potser, i només potser és el que ara toca. Tornar enrera per agafar empenta amb l´esperança que els de més endevant aprenguin a evolucionar d´una forma menys agressiva, partidista i egocentrista.

ENRERE

Publicada on Juny 25, 2007 at 8:04 am Comentaris (3)

La URI per a retornar aquesta entrada és: http://jordanayontney.wordpress.com/allo-incofessable/sobre-politica/trackback/

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada.

3 Comentaris Leave a comment.

  1. La llibertat no és una qüestió absoluta. És un valor que s’aconsegueix a poc a poc (de vegades molt a poc a poc). És un arbre que creix sota la pluja de les paraules que molts no voldríen escoltar. Va fent-se amb l’esfor dolorós dels qui van descosint les costures de la nostra realitat asfixiant. Per això, amb l’ús de la llibertat que no m’has donat et proposo que parles. Que no calles mai.

  2. ARTICLE OPINIÓ:

    Diada de Catalunya és a dir San Jordi.

    Jo no se què passa últimament a la nostra Terra que anem tots una mica distrets…a veure a qui se li ha acudit dir que el Dia Nacional de Catalunya és l´11 de Setembre? Per l´amor de Déu dels Ciutadans per Catalunya!! la “Diada” que no el dia Nacional de Catalunya é er dia der libro como tó el mundo sabe “San Chordi”. Haurem de donar les gràcies a Ciutadans de Catalunya per donar-nos una lliçó d´història perquè com ells diuen…qui celebraria una derrota? (Encara bó que saben què celebrem l´11 de setembre ….és d´agraïr)

    La veritat és que ha estat una burla, o si més no aixina m´he sentit amb tota la parafernàlia que ha montat l´esquirol del president espanyol- català i el seu exèrcit d´esquirolets encorvatats. Parlo de la diada…a destemps…ja ho se….és el que tenim els balança…que sovint fem les coses a deshora. i després de molt pensar. Bé no perdam el fil.

    Desdibuixar la història és la millor manera d´enterrar un país i si a sobre ho fan sota les credencials d´assimilació agermanadora d´altres cultures és fa més fàcil difuminar i controlar la que lluita per recuperar el seu lloc. El problema és que la nostra cultura,llengüa i història no l´assimila ni l´accepta ningú…més que els 6 milions pel cap baix que pretenem viure, menjar, treballar, estimar, fer cinema, escriure, competir, col•laborar, gobernar en Català i en nom de Catalunya.

    I com pretenem fer país? Ser respectats? Si el poble es diverteix, frueix, riu i plora i balla en Castellà o Anglès? Cinema…..Televisió…literatura (els pocs que s´hi atrebixen) Sala de festes….discoteques…videojocs….Windows? Mac?

    Amant i defensora de cultures però cada una en el moment i lloc que li pertany.

    Potser Plató quan parlava del “mite” de l´Atlàntida parlava de Catalunya i dels Països Catalans? El pitjor de tot és que molts diràn que si….perquè la història no és res més que Interesos Politics-econòmics.

    Però companys i companyes d´aquesta nostra Terra no patiu que si el llatí està tornant a les misses eclesiàstiques el Català pot arribar a ser del poble com en aquells temps en que cimentava les bases d´ una república independent!1 Ui! que radical…. Si és que a vegades dix unes coses.

    Visca Catalunya!!!

    Falta que ho tornam a creure. ;-D

  3. NOTICIA DEL BNT (BLOG DE NOTICIES TENDENCIOSES)

    L´àrtic a Subhasta.

    Rússia reclama terreny de l´ àrtic que fins fa milions d´ anys sostenia les cases de Canadà .
    El Quevec després de les proves d´ ADN efectuades sobre el terreny o sota no ens ha quedat massa clar aquí ala redacció del BNT, també en reclama la paternitat, el que ha provocat que de retruc i per simpatia Catalunya reclami els 6 mil metros que li pertanyen per poder-hi instal•lar els 6milions de catalans que queden.
    EUA, per la seva banda reclama la seva part ,donat que segons investigacions secretes de l´F.B.I asseguren que els alienígenes van deixar allà una nau i de retruc, per dret històric i cinematogràfic, també li pertany.

    El problema és que han descobert que la bandera que els russos han instal•lat sota terreny àrtic és una còpia gairebé apamada de la bandera de l´ antic imperi islàmic que el segle XII va perdre una avançada en terrenys de la actual Rússia. Per això es possible que aquest imperi també reclamin terreny àrtic i posats a fer els drets d´ autor de l´ himne nacional Espanyol un còpia barata d´ una cançó popular del segle VI a.c.

    Mentrestant per reivindicar aquest fet Escòcia no haurà d´ hissar la bandera Britànica en el seu territori que res no té a veure amb l´ Àrtic ni amb aquesta noticia.

    Salut Escòcia i endavant!! No?


Leave a Comment