El Curt Vacuïtat ha estat seleccionat, fora de concurs, al Festival Baumann dins la secció Pantalla Oberta, on el podreu veure, entre molts altres, dins les projeccions que es duran a terme els dies 4 al 19 de setembre d’enguany.
No us ho perdeu!!!
(més info a Yontney Produccions -noticies- -Vacuïtat- i a la web de la autora )
Tot just hem acabat de rodar “capes” i “Dins una caixa de cartró” dos poemes del llibret de Sílbia Bel “L’esbós”.
Més informació a la web de la productora. Cliqueja@
En fase Passi premier el meu curt…
La seva estrena és ja inminent….
Si en vols saber més, el lloc i la data i l’hora…
Vacuïtat. (cliqueja-hi) ;D
Vaig tenir la sort de poder treballar com a supervisora de continuïtat d’aqeust gran film que és acosto a continuació. Us deixo links de trailer i crèdits i algunes fotos d’aquest memorable rodatge on entre molts professionals que hi vam participar es trobava el premi Goya al Making up per “El laberinto del fauno” Arturo Balseiro que va transformar de forma espectacular l’actor protagonista.
Ha estat un rodatge inoblidable per la seva intensitat en el treball, per l’atmosfera de companyerisme i per la bona entesa dins l’ equip. Inoblidable per la situació del set on rodàvem la casa ….. un palau en desús en mig de Barcelona ple d’històries, passadissos foscos, parets que parlaven amb frescos de l’època, sales immenses circulars i senyorials en altre temps i que encara defensen el seu bressol, escalinates de marbre cargolants, llargs silencis corprenedors en la immensitat de les estances. Un silenci lleument trencat pel tràfec de l’equip de rodatge, tècnics equip de direcció, actors, atrezo, catering que ens recollia en aquell silenci gens buid i estrany. Una gratificant i enriquidora experiència.
http://www.ideami.com/laultimacena/cred1/
http://www.ideami.com/laultimacena/cred2/
Com a Supervisora de Continuïtat.
Un curt que val molt la pena de veure pel treball tan professional que hi ha al darrera. Esforç, ganes i il·lusions invertides de molt bons professionals. Per què et manté amb l’ai al cor fins al final, per la seva originalitat, la banda sonora i sobrettot per la Història i el seu missatge.
Esper que ho fruïu com jo vaig fruir treballar-hi amb un gran equip humà.
Felicitats al seu Director Javier Ideami (Ideami productions) a Christian Rodrigo (Full emotions) també per a la seva gran actuació (noi jove i home vell on al meu parer la seva actuació està meravellsament perfilada) i a Arturo Balseiro per la seva excellent Caracterització i per a tot l’equip en pes.
FELICITATS!!
Versió Alta: (depenent connexió i pc)
http://www.ideami.com/laultimacena/online/spanish_HD.html
Versió mitja:
http://www.ideami.com/laultimacena/online/spanish_media_alta.html
En el curt:
LA ÚLTIMA CENA: Nunca es tarde para despertar.
Tractament Guió literari Curt.
Batec a batzegades 105….110. (Curtmetratge) Beating on shocks 105..110 (short)
V.En
I have no wish and I don´t want to,anymore. No dreams around me. No magic breath on my lungs. No hope, nor desire. I´ m exhausted and need some rest close to the sea, my sigh asleep, vanished on this calmest blue ocean as a heaven. Keep still, flying on it, silent on nowhere just to not return. That’s the only way to keep my mind clear, my soul serene without fear. I´ m lost on the cloudy firmament, ethereal, no body on me to get and reach complete on my sigh and on my hands. And rest….rest….rest… . I wish feeling the breeze on my iris and the sunshine on my ethereal, delicate skin. Keep still, flying on it, silent on nowhere just to not return. That’s the way I want to be.
My eyes are on pain, my heart is beating on shocks 105….110. I´ m back. I have to stay here till the road gets its end… although I couldn’t find the reason or the sense.
V.Cat
Ja no desitj res. Ja no em ronden els somnis. Ja no respir la màgica esperança
del deler. Tinc els membres cansats i voldria poder dormir, plàcidament al devora del mar amb
la mirada dormida, perduda dins el cel blau. I així romandre i surar. Surar més enllà d´ enlloc per no haver de tornar. I així, mantenir el cap clar, l´ ànima tranquil·la i el cos sense por. Perduda feliçment entre els núvols i el cotó sense cos, per tenir-ho tot a l´ abast de la mirada i de la mà. I descansar. Deixar que la brisa acaroni les meves pupiles i la llum rosada la meva pell etèria. Surar més enllà d´ enlloc per no haver de tornar.
Em fan mal els ulls i el cor em batega a batzegades….105…..110…. . He tornat i he de romandre aquí fins que el camí arribi a la fi…encara que no li trobi el sentit.
 | jordanayontney a L’encanteri musical dels… |
 | caterina a L’encanteri musical dels… |
| Jo mateixa a Novel·la “Doble vida… |
| caterina a Aquell que anomeneu Déu |
| jordanayontney a Aquell que anomeneu Déu |
