Festival de Cinema i el “Vacuïtat”

El Curt Vacuïtat ha estat seleccionat, fora de concurs, al Festival Baumann dins la secció Pantalla Oberta, on el podreu veure, entre molts altres, dins les projeccions que es duran a terme els dies 4 al 19 de setembre d’enguany.

No us ho perdeu!!!

(més info a Yontney Produccions -noticies- -Vacuïtat- i a la web de la autora )

Acabem de rodar….

Tot just hem acabat de rodar  “capes” i  “Dins una caixa de cartró” dos poemes del llibret de Sílbia Bel “L’esbós”.

Més informació a la web de  la productora.  Cliqueja@

Batec a batzegades 105….110. (Curtmetratge) Beating on shocks 105..110 (short)

Tractament Guió literari Curt.  

Batec  a batzegades 105….110. (Curtmetratge) Beating on shocks 105..110 (short) 

V.En 

 

I have no wish and I don´t want to,anymore. No dreams around me. No magic breath on my lungs. No hope, nor desire. I´ m exhausted and need some rest close to the sea, my sigh asleep, vanished on this calmest blue ocean as a heaven. Keep still, flying on it, silent on nowhere just to not return. That’s the only way to keep my mind clear, my soul serene without fear.  I´ m lost on the cloudy firmament, ethereal, no body on me to get and reach complete on my sigh and on my hands. And rest….rest….rest… . I wish feeling the breeze on my iris and the sunshine on my ethereal, delicate skin.  Keep still, flying on it, silent on nowhere just to not return. That’s the way I want to be.  

My eyes are on pain, my heart is beating on shocks 105….110. I´ m back.  I have to stay here till the road gets its end…  although I couldn’t find the reason or the sense.   

V.Cat 

Ja no desitj res. Ja no em ronden els somnis. Ja no respir la màgica esperança
del deler. Tinc  els membres cansats i voldria poder dormir, plàcidament al devora del mar amb
la mirada dormida, perduda dins el cel blau. I així romandre i surar. Surar més enllà d´ enlloc per no haver de tornar.   I així, mantenir el cap clar, l´ ànima tranquil·la i el cos sense por. Perduda feliçment entre els núvols i el cotó sense cos,  per tenir-ho tot a l´ abast de la mirada i de la mà. I descansar. Deixar que la brisa acaroni les meves pupiles i la llum rosada la meva pell etèria.  Surar més enllà d´ enlloc per no haver de tornar.  

Em fan mal els ulls i el cor em batega a batzegades….105…..110…. . He tornat i he de romandre aquí fins que el camí arribi a la fi…encara que no li trobi el sentit.