Passat,present, futur

En el passat , a vegades s’ha sorprès desitjant tenir 80 anys per tenir prompte el final. Potser perquè carregava a les espatlles més de 3 dècades de por, de pànic intrínsec, potser perquè carregava des del prompte nàixer amb una càrrega feixuga que no era seva. I n’estava cansada. Havia decidit renàixer en un altre però això no feia més que portar-li problemes i l’ancora la tenia massa aferrada a la cintura. Si haguera estat a la cama o al peu podria haver-se’n alliberada només amb una petita incisió quirúrgica però a la cintura, li anava a la vida. Poca cosa podia fer més que nedar i romandre quieta. La culpa era seva i calia pagar penyora.

Mal moment aquell per a trencar la corda, s’hauria ofegat atrapada pels seus propi cos inhàbil per nedar i inútil per a moure’s sense un mínim de sang. Tocava morir o lluitar per a la llibertat i el destí era obvi que no estava disposat a presentar-li cap illa enmig d’aquell salvatge oceà…si més no, no l’illa que ella esperava o necessitava.

Què havia de fer? Ara per ara només li venia el passat a la ment….

Vols seguir la hª? (Toca passat)

Woody Woody…el teu cognom ja ho diu…caparró de fusta…

Suposo que el fet d’haber rodat una pelicula a Barcelona, suposo que ambientada a Barcelona i esper que habent-se documentat correctament del que és no només Barcelona si no Catalunya, suposo, com deia, que el fet de ser un saxofonista mal afinat,  un escèntric amant de les noies jovenetes i orientals i un snob creativament parlant, li dona dret a Woody Allent a dir que la truita de patates és mexicana, que no li agrada per cert, i que tampoc li agrada Barcelona. Doncs perquè cullons ve al nostre país a robar-nos unes imatges i uns espais (als quals no hi podiem accedir) de la nostra terra i a sobre no respectar-la?

Però tanta poca personalitat tenim els Catalans i els Espanyols que a sobre hem d’anar a llepar-li el cul? Sincerament, se m’enrefot la  seva pseudo genialitat per al cinema Americà falsament europeitzat i alternatiu.  I no em digueu que és falta de cultura cinematogràfica però certament els seus irreals colors pastels i la seva irreberencia dramatica juntament amb la seva modestia no existent (vaja qeu no la coneix diria jo) fan que les seves obres d’art mereixin, des del meu punt de vista, l’ etiqueta de  despotisme il·lustrat.

Que falti el respecte al seu país o que aprengui a respectar l’alié.Qui respecta obté respecte a canvi però no s’ha de ser passarell senyors!!

Woody no vinguis més a rodar aquí….que a nosaltres la truita de patates si ens agrada…. Ah!! I per cert…que sàpigues que per venir a Espanya des d’EE UU AA no pots agafar un Tren…..ho dic pq els americans acostumeu a creure-ho…Visca la cultura!!

He dit!!

I m’he desfogat.

Salut!!

Protegit: Repte acceptat…..

Bé doncs ara em toca a mi…a veure….una mica amb retard….esper però que de totes formes pugui funcionar. Ostres és divertidíssim.

1. Jo, fa 10 anys enrera, Ho Déu meu!! M’he adonat que fa molt poquet vivia en la vintena primerenca!! Estudiava encara en el Conservatori (12anys hi vaig ser) i la meva dèria era seguir la carrera de Piano mentre ho combinava amb la feina a la TV de guionista i presentadora. Vaig donar la benvinguda a la meva nineta: la Viola. La nineta dels meus ulls…la que encara ho és. Època dura, de lluita constant i aferrissada per a la pròpia supervivència ….de pors i de recerca i troballa d’una mà amiga que em feu veure la llum que m’havien enfosquit.

2. Jo, 5 anys enrera, mmm…..l’any precedit al meu numero preferit…. . A aquella edat que sempre recordes, la que primer et be al cap perquè ha estat un canvi profund en la teva vida. Vaig anar a viure i acabar la carrera a UK. Un temps ple de d’ensenyances i de retrobament i redescobriment de jo mateixa.

Poc després coneixeria qui em trasbalsaria la meva vida insideout causant un caos, un dolor incommensurables, (el fruit seria el meu llibre de poesia) però alhora resultaria el renaixement i l’acceptació d’una nova Jo que m’acollonia però que em feia sentir més autèntica.

Ara,4 anys després, (després de tot el dolor causat i rebut) no ho canvio per res!!

3. Jo, fa un any, Enfonsada. 4 anys enfonsada. Però en fa un….em faltava la vida…..I de cop el secret d’una nova vida va arribar a mi i vaig ressuscitar amb un nou numero en el meu calendari de naixement. L’edat de crist…..la meravellosa edat de crist.

EL MEU PRIMER CURT!!!! Estava per arribar. Han tornat els projectes,la il·lusió i la llum. Sobretot la llum del ullets de la meva musa.

4. Ahir, (23 de novembre), He tingut entre els meus braços els ulls tendres del meu amor, he acaronat la seva pell, he volgut beure’m el seu dolor perquè no el patís. Li he vist aquell rostre tan bonic que malgrat la fatiga m’ha regalat bells somriures i dolces paraules amb la seva tendre veu. He sentit la nuesa de la seva pell en la meva, el seu cos en el meu i la seva infinita tendresa en a les meves parpelles,travessant-me amb força.

5. Avui, (24 de novembre), Per seguir amb el text pastel i embafador (ho sent però ha estat aixina ;-D i per Déu Gràcies! que és i serà així per molt de temps)M’he despertat amb la seva mà en la meva.

Durant la nit he sentit la seva inquietud i m’he desvetllat. Ha estat quelcom aliè al fet purament material de la incomoditat d’un malson….ha estat el seu sentir inquiet que m’ha desvetllat sentint-lo també dins meu. És curiós no és la primera vegada que succeeix. Simplement, desperta i desperto.

Ens mirem a l’unís, parlem, intercanviem carícies…paraules i ens tornem a dormir.

Un altre matí per a nosaltres…només per a nosaltres. Els seus ulls, el seu somriure, el seu tot.

I després el comiat…el terrible comiat que malgrat ser passatger, malgrat saber que és tan sols un estat provisional t’estreny el pulmons i et fa petit el cor. I per molt que proves d’emmascarar-ho amb besades breus saps que l’evidència de la separació és irrevocable.

Però demà…demà…tornarem a ser dues existències, l’una per l’altre.

6. Cançons, Ostima…complicat….a veure….Ulls verds (habanera)….Dels teus ulls una mirada (habanera)….Amor que tens ma vida….Un botet aquí….un botet allà….(cançó popular Mollarquina)…Love is a matter (Will Young)….Feel the rain….(Natasha Bedinfield). No matter (Lucy Silvas)

7. Cinc llocs per visitar? Mmm……la Vall fosca…. la Font Jordana d’Agullent (La Vall d’Albaida)…..Valldemosa (altre volta)…Arties (altre volta)….Brithon….Wolverhampton (again)…..Viena….París…..Les Castelles….Londres…..Canterbury…..Abalon.

8. Cinc joguines preferides! Un tren elèctric que mai no vaig tenir. El fort indi amb els seus cavalls i els seus indis. Barbie i les seves coses. La meva bicicleta que és deia Plata i feia del que havia de ser el meu amat cavall predestinat: el meu Vasallo. La granja de fusta. Les meves nines a qui els feia de mare.(Algunes però van patir la meva curiositat infantil i les vaig desmuntar per veure’n el seu funcionament…llàstima vaig acabant fent lletres jijij). El meu TELESCOPI!!!

9. Cinc coses que m’agrada menjar. Mira coincidim amb en Josep Manel…la PAELLA(de peix amb gambes i gambots)!! Les patates fregides o bullides. Les carxofes a la brasa. Els CANELONS!! Els Calçots amb Salsa!! He deixat el vici de la xocolata….l’he deixat…si si…l’he deixat….l’he deixat perquè ja era malaltís.

10. Cinc distribucions de GNU/Linux preferides??!! Ostres! A voure…..jo diria que….no…de fet….a veure….és que….ostres és complicat decidir-se per cinc perquè clar…. . Però no, no, si s’ha de fer, s’ha de fer: Cinc distribucions de GNU/Linux preferides… Cinc distribucions de GNU/Linux preferides …..Cinc distribucions de GNU/Linux preferides….

Perquè un N.P.I faria molt lleig no, de dir?

Puc afegir un de més…..bé…..

11. Pel·lícula preferida.

La meva pel·lícula de culte i referència: Encontres en la tercera fase. De l’Spielberg. La millor pel·lícula EVER!!!.

Vaja potser ja és massa tard però……Marc? Que tal si segueixes la cadena…..nu se pots canviar dates….pot ser divertit no trobes? ;-p

 

SUBSTANTIA. Una història d´amor en plè univers.(curtmetratge)

Dels creadors Mayec Rancel i Jose A. Soto.

 Substantia. Curtmetratge en 3d.  Una història d´amor en plè univers. 

Una meravella del 3d.  Esper que us agradi!!.

 http://www.substantia.eu/

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5Qdf7X9Pw94" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Out of Order

GRÀCIES AMICS!!! ;-D

FINS PROPERAMENT…….Vaig a fer una vacaineta savatica ….que me la mereixo…;-p.

Salut!!!

Curiós…..

És curiós com el destí fa que t´ adonis que vivim en una sola essència molt ben comunicada sense necessitat de tecnologia. Una comunicació que si afines bé  l´ antena pot donar-te molt, fer-te compartir molt més o fer-te adonar que has arribat tard.

Això m´ ha passat  a mi actualment amb una obra que vaig escriure l´ any 2005 i que (si més no la idea) s´ estrenarà en pantalla gran en el 2007 de la mà d´ algú altre.  Evidentment i gràcies a déu les diferències són importants: en qualitat mediàtica i comunicativa (en sóc absolutament conscient) i el format en el que han estat escrites completament diferents. Però em sent orgullosa de saber que, si més no, la idea era bona.

 

Voldria deixar clar  que  l´ únic que vull demostrar amb això (si es que ho aconsegueixo) és que  el món, l´ univers és una essència  compacta, d´ ones vibrants que  ens intercomunica  d´ una forma estranya i meravellosament sorprenent. Per això seria bo intentar modificar les males vibracions (però mostra-les per coneixer-ne l´existència) en la mesura del possible per evitar “Tsunamis vibracionals” en alguna altra punta de lo nostro bonic món. ;-p.

Hola, Món!

Hola món!! Aquí estic!! amb el meu nou blog que esper sigui del vostre gust.  Us presento el meu petit món que val una inmensitat dins l´univers de mini móns que nudreix el nostre espai universal.

I com que se que ma germana és la primera lectora del meu blog vull donar-li la meva millor i especial benvinguda a una germana especial i irrepetible: BENVINGUDA NOEMI!!!  ;-D

És la primera vegada que escric un bloc i encara no ho tinc molt clar el funcionament….potser us semblarà estranya manera de fer….però en el meu bloc he seleccionat un espai per a comentaris on podreu accedir per mitjà de les “actualitzacions” o a “Allò inconfessable” en el departament que trovareu amb el nom de  “Comentaris i dialèctica quí”