Però no m’atrevisc encara,
Qui els escoltaria amb atenció dolça,
Qui si no ella?
Voldria alliberar totes aquestes papallones,
que m’omplen de colors la mirada,
i de rialles el somriure,
Però no m’atrevisc encara,
són molt joves i juganeres,
i encara canten amb timidesa,
Però frisen per entregar,
la seva dolça melodia,
La cançó més tendre
A aquelles assedegades oïdes,
Que frisen per sentir-les,
per escoltar el seu liric cant.
Voldria cridar-ho al vent,
però es tant dolç el secret,
i tant tendre la temença…..
Potser..en un temps….prudent…
Papallones… .