DOBLE VIDA:
Dhara:
“M´ he adonat que porto una doble vida….caram…no m´ ho havia plantejat fins ara. Creia que la doble vida només era per a les pelis i els altres. Suposo que hi ha diferents tipus de dobles vides…oi….totes en el seu grau, perilloses (si no perdria la gracia de la doble vida)…bé o potser no tant… . De fet…ja deu fer gairebé un any que porto doble vida… . Sempre hi ha una en la que no ets del tot sincera… .
Els meus amics per exemple, ara he de començar a anar “amb compte”, ara és quan les excuses per a no quedar sempre se´ m fan més evidents i més angoixants. Caram el doll d´imaginació que he de tenir!! “I aquesta gent amb la que vas d´ on són?” “com les vas conèixer?” “on aneu i que feu?” i llavors sempre cau alguna que altra incongruència.
Així començà la meva doble vida…..”
Aquell semblava un bon inici….
Uns dits femenins teclejaven sobre el portàtil. Aquell portàtil de feia tres anys que, per demostrar l´ amor que sentia vers aquelles mans que li eren tan familiars, encara treia de si, del seu virtual cerbellet, el millor. Els dits es deturaren i deixaren descansar el palmell de la mà sobre el teclat, deixant sentir la frescor del seu material acaronar-li la pell.
Rutina. Aquesta era la paraula que feia quatre anys que la perseguia. Exit. L´ ultima vegada que la va veure en feia cinc. Recordava de tant en tant el plaer del suau i dolç gust als llavis i a l´ estomac de la satisfacció, l´ orgull de les coses ben fetes i del sentir-se realitzada. I l´amor que potser mai va arribar a tenir amb certesa.
Però la vida dona molts tombs i el seu no estava gaire lluny de succeir.
