Quan l´encanteri d´uns ulls ens fan veure més enllà dels prejudicis i les pors trencant amb les espurnes de la seva màgia les manilles i les cadenes imposades per uns ulls bruts i plens de codicia i rencor.
Un cant a les pupiles inocents que miren ho admiren tot amb cristalls de colors.
Un tast breu…..:
Algún dia t´explicaré el meu secret.
La teva mirada.
Tinc por que no tornis a ser veritat.
Ocultaves.
Un mariner em digué.
Quin desig….
Algun dia t´explicaré el meu secret…
Algun dia t´ explicaré el meu secret…
Un secret tan profund tant llunyà
Com, de l´ oceà, les profunditats
Algun dia t´ explicaré aquell secret…
Aquell que he dut reclòs a l`ànima
Tot ignorant la seva existència.
Aquell secret que traginava
Com una càrrega invisible
Tan negada i alhora tan autentica.
Més és un secret…silenci…és només un secret…
Potser demà el vent l´ escamparà
i reviurà en els teus llavis mar enllà…
Més és un secret…tsss…és només un secret…
Viu bressolat pel consol de la quietud
Viu amarat de gotes de silenci.
Esperant algú com tu…esperant-te a tu.
Serà aquests secret que porto dins meu
Qui perdent-se en el cel del desig vaporós
perdrà les ninetes dels seus ulls eterns per tu.
Algun dia t´ explicaré el meu secret….
Ara no…que el cel no és prou net
I la llum poc clara….
La teva mirada
He llegit en els teu ulls una brillantor inusual
Un negre intens i brillant que il·luminava
Amb força i fermesa tot el nostre voltant.
Una mirada neta, intensa, curiosa i clara.
Una mirada on tota jo hi era il·luminada.
Una mirada que devorant distancies m´ inundava.
Una mirada immensa que evoco ara
Quan el dolor em desemparaI la por i el desconsol m´ estrenyen.
Jo partia, deixant-te enrera en aquella mirada.
Però mentre m´ allunyava i els nostres ulls la compartien .
Vaig sentir que res i tot ho compartiríem.
Potser mai més o potser sempre més.
Però la teva mirada neta, intensa, curiosa i clara.
Em seguirà pels camins remots que la vida em depara.
|
|
Tinc por que no tornis a ser veritat…
La teva veu….
Em deleixo per sentir la teva veu
Mil papallones porten els teus mots
Fins al meu cor que respon amb un batec potent
Els teus cabells…
Em deleixo per sentir els teus cabell
Lliscant com aigua pels meus dits
Tirabuixons suaus, fins com petals.
Els teus ulls….
Em deleixo per morir en els teus ulls verds
Gemmes de Ribets d´ or i de rubí cristalls formosos i bells
Per contemplar perduda en el bressol del teu mar.
Les teves mans….
Em deleixo per tocar aquestes mans
De pell sedosa i distreta, de gest suau
Poder sentir en un instant la teva mà besant la meva.
Els teus llavis…
Em deleixo per besar el teu somriure
Acaronar la tebiesa tova dels teus llavis
I fer teu el meu somrís i meu el teu somriure.
Tu….
Em deleixo per viure de nou la complicitat
Les mirades, les paraules rialleres i el silenci
Les converses plenes de saviesa i la teva presència.
Tant de bo fos realitat
No la fugissera necessitat d´ imaginar
Que per fi en sentir-te t´ he trobat.
Ocultaves
Ocultaves els teu rostre bell com una estrella
Per uns ulls bruts de ràbia i males manyes.
Que no sabien entendre la divina bellesa
Que dels cels de la puresa, davallaren.
Més creus els teus ulls culpables.
De la infàmia buida de innocència.
D´aquells ulls bruts plens d´ aparences. Que s´ autonomenen dignataris de la puresa.
La saviesa dels teus ulls, dona.
Són miratge dolç pels qui s´ ofeguen.
Entre mentides i falsedats Pors i males entranyes.
La bellesa del teu rostre, amazona.
És aixopluc per als infants que et miren.
En recerca de la pau i de la vida. I del conhort d´ un tendre somriure.
Més creus la teva pell culpable.
Del desig impur de cors indòmits.
Plens de traïcions i injustícies escomeses. Per pors, menyspreu i odi.
La suavitat de la teva pell, donzella.
De tendresa, amor i respecte.
És més digne i mereixedora. Car en tu hi ha la vida i essència
d´ aquells que algun dia de tu l´ han de prendre.
Si ocultes el teu ser, si amagues la teva essència.
Privaràs a la bellesa d´ omplir cors com el teu. D´ il·luminar miratges en els ulls innocents
D´ aquelles pells que com tu, senten.
Quin paradís pot veure uns ulls bruts?
Quina bellesa eterna pot sentir un cor impur?
Quina bondat pot l´ odi entregar? Quina vida, quin amor pot poseir la por?
Si ocultes el teu destí i amagues la teva saviesa.
Quin paradís als infants els queda?
Quina bellesa els omplirà el cors? Quina bondat inundarà els seus ulls?
Si t´ ocultes, dona
si permets que els dignataris de la puresa
decideixin per tu de l´ amor la nuesa i del camí les pedres…. . no hi haurà camí per a la llibertat.
Un dia un mariner em digué.
Un dia un mariner em digué Que el bressol del mar no és sempre sincer
I que el caliu del sol pot ser miratge traïdor
Que lentament crema i devora l´ aigua de la nostra pell
Per assedegar la seva set.
Un dia un mariner em digué
Que la riba del mar és sempre d´ un mateix
I que cada gra de sorra és per a cadascú d´ un desig diferent. Que malgrat tot, tots cerquem el mateix, la tebió de l´amor
La protecció i el refugi que es dibuixen entre les dunes de l´ oasi d´or.
Un dia un mariner em digué
Les estrelles i la mar són dos fidels amants
Els estels calmen amb la seva mira les tempestes de la seva amant I aquesta respon deixant que s’emmirallin en el seu mirall de plata.
Les bressola, les empara i n´ és generosa.
Es per això que quan el mar no les admira
La fúria i el dolor remolinejen les seves plàcides aigües.
I tremola i es rebel·la davant la injustícia contra la seva amada. La seva bondat s´ apaivaga fins que torna la llum de l´ estimada.
Un dia un mariner em digué
Jo sóc com aquella onada de la seva estrella orfe
No pot besar-la mentre ella s´hi emmiralla, ni acaronar-la Ni cuidar-la, ni mimar-la, ni veure el seu somriure de plata.
Però el dolor salat de l´ anima n´ esvaeix tota tempesta.
En la immensitat de la mar m´ oculto, em bressolo
I res no mou les meves aigües ni commou les meves entranyes
Erm de la seva mirada ja res m´ empeny cap a la riba Ja no tinc l´ or ni l´ aixopluc d´ aquelles platges
I no tinc esma per tornar a les dunes daurades sense ella.
Un dia un mariner em digué…
Que el cel immens és dins d´ una mirada.
Bressolada per un mar de plata, en calma.
Quin desig….
Quines ganes d´ abraçar-la
I besar-la i prendre-la de la mà.
Quines ganes de tenir-la
Entre els meus braços A cada instant. Passejàvem per la Barcelona
Dels carrerons i la màgia
Entre mirades dolces i rialles. Quines ganes d´ abraçar-la
I besar-la A cada instant. Tot escoltant la seva veu d´ esponja
Suau, tova, fresca i femenina
Veu que mante els meus sentit embadalits Tot sentint la seva veu a la pell
Passejàvem per aquells carrers
On la màgia dels seus llavis atraparen els meus.
