El cau ple de lletres C/ San pere nº 15 (Terrassa)
La llar del llibre C/ Rambla (Sabadell)
Llibreria Catalonia C/ Ronda de Sant Pere nº 3 (Barcelona)
Si voleu un exemplar només m’ho heu de demanar.
Gràcies.
Dedicat als meus amics i amigues que han demostrat tenir una gran paciència llegint tot allò que escric.Per tot aquell que de tant en tant necessita rebre un missatge d´ amor sense importar la procedència, ideologia o condició.Per què tots necessitem de tant en tant que aquell algú ens faci saber que ens estima.Digues-li sempre que puguis.Per a la meva àvia que ens regala abraçades i besades per què si, simplement per què ens estima.
Dedicat molt especialment als meus pares i a ma germana.
IndeX
I Jorian
II A vegades necessito abraçar-te
III El mar tu i jo.
IV Voldria…- deia es sol a sa Lluna
V Amor no m´estimes?
VI Si pogués deturar el temps
VII Dorms Princesa?
VIII Necessito tant de tu.
IX T´he perdut.
X M´has demanat un poema
XI Dolor
XII Em dolor saber
XIII I allà prop del mar.
XIV M´has demanat un poema II
XV I allà prop del mar: Nova alenada II
XVI Llum mística : Oda a la Boira
XVII Llum mística : Diamant
XVIII Poemes musicals
JÔRIAN (Cançó de Bressol) Dorm on somien els àngels
Omples els ulls,
dolça promesa,
I el meu cor
D´ esperança i goig
En el meu cor,
tu ets promesa,
Com ho és la llum del sol
En fer-se clar
Creix al teu temps
No tinguis pressa
Com ho fa el petit salze
Tornada:
Dorm, nina, dorm
Esguard de lluna
Dorm, nina, dorm
Dins el bressol d´ or
I Que quan et miro, petita,
Veig en els teus ulls
L´ immens cel blau
Llum del meu dia
Anhel immens dins meu
Dorm on somien els àngels
Tornada:
Dorm, nina, dorm
Dorm, ben tranquil·la
La mare és aquí Vetllant per ta vida
Nina, petita
Ets llum del meu dia
Esclat d´ alegria
Donzella, dorm,
I somnia, petita meva
En aquests cel tan blau.
A vegades necessito abraçar-te i que m´ abracis
A vegades necessito abraçar-te i que m´ abracis.
Sentir-te.
Prendre les teves mans entre les meves,
acaronar els teus cabells i besar-te a la galta,
mirar-te als ulls i contemplar-te.
Contemplar-te llarga estona,
mentre rius,
mentre somrius
mentre parles.
Voldria ser la mà i els llavis que fan desaparèixer les teves llàgrimes.
Però no se si tinc dret, dret a estimar-te.
Potser per primera cop la intensitat dels sentiments m´ ofeguen,
em desborden,
convulsionen el meu cos,
amaren els meus ulls.
I no hi puc fer res,
res per a demostrar-t’ho,
i no hi tinc dret,
cap dret a expressar-t’ho.
I m´ ofeguen.
Potser per primera cop
la intensitat dels sentiments: m´ ofeguen.
Llàgrimes inconfessables
D´un amor impossible,em vas dir.
I ara.. d´ allò que mai no podré confessar no veig el camí….
Però recorda amor: sense els teus ulls no se trobar el meu destí.
El mar tu i jo.
| E |
El mar, tu, i jo.
No he oblidat mai aquell instant
Tu entre els meus braços
Sentint-te tant a prop, tremolant
El mar,tu i jo.
Res no importava més que aquell moment
La platja deserta i el mar bressolant
La nineta dels meus ulls i el seu plàcid respirar.
El mar, tu i jo.
I la abraçada més intensa
i l´ amor més punyent
i el sentiment més aclaparador.
El mar, tu i jo.
I la por a sentir
I la certesa del desig
I la tendresa de les nostres mans.
El mar,tu i jo.
Tinc por que aquell silenci
Tant ple de paraules
T´ expliqui com t´ estimo, amor.
El mar tu i jo
Tinc por que mai no entenguis
Allò que la meva ànima et regalava
Allò que el meu cor t´ entregava.
El mar, tu i jo.
I com dir-te
I com explicar-te
I com deixar-te.
D´ estimar.
El mar el nostre testimoni
Tu la raó del meu amor
Jo el seu silenci
El silenci del meu enyor.
El mar,tu i jo.
Tinc por que aquell silenci
Tant ple de paraules
T´ expliqui mai, com t´ estimava.
Voldria….deia es sol a sa lluna.
Voldria estar amb tu a cada moment a cada instant
Veure es teu somriure i agafar-te de sa teva mà
Veure sa tardor florir al teu costat
i dir-te que t´ estim amb tota llibertat.
Voldria viure amb tu sa quotidianitat
Veure l´ albada i s´ hora baixa
Sense amagatalls ni presses
Només tu i jo i l´ amor que ens omple.
Voldria donar llum a ses nostres mans
Acaronar-te amb sa lluna i amb es llum del dia
Voldria poder dir aquesta és sa meva nina.
Sense por, sense temença, amb només un somriure.
Res d´ això no m’és possible
I encar no en se la raó
Si per què no has trobat amb mi l´ amor
O per què el món no ens allibera.
Voldria dir-te amb sa meva veu
Voldria dir-te sense por i sense pressa
Que pens en tu sens treva i que n’ets per a mi sa flama encesa
I en el camí des dubte i d´ incertesa, es meu únic senyal de fortalesa.
Voldria dir-te de mil maneres
Com t´ estim i com t´ enyoro
I en es llavis dibuixar-te aquell somriure que tan admiro
I en entrar la nit obscura omplir-te l´ ànima de rialles.
Voldria, amor, ser per a tu ànima companya
Voldria, amor, amb tu fer camí per la riba de la platja
Voldria, amor, en el cel deixar les nostres petjades
Voldria, amor, que m´ estimessis com ho faig jo.
Amor no m´estimes?
Amor, no m´ estimes?
Quan et miro, els teus ulls no em miren
Quan et crido, les teves oïdes no em responen
Amor,no m´ estimes?
Quan les meves mans et busquen no et troben
Quan els meus llavis et resen no obtenen resposta.
Amor, no m´ estimes?
Si et dic que t´ enyoro la teva ànima no es commou
Si et dic que et cerco la teva presencia es fon
Amor, no m´ estimes?
Si el teu nom crido enllà del mar les ones no et porten
Si confesso a les estrelles el meu amor, em miren amb tristor.
Amor, no m´ estimes?
Recordo la teva essència en el meu cor
Recordo el teu amor en el meu món.
Amor, no m´ estimes?
Les teves petjades a la sorra eren meves
Però les ones són geloses i mesquines.
Amor si m estimes…
Inunda amb el teu cant la meva ànima
Regalem una besadaAmor si m´ estimes
Mulla el meu cos amb dolces paraules
Entrega’m el fruit de les hores passades
Amor si m´ estimes
Omple de flors les flassades del meu cor
Alimenta el meus somnis amb dolçor
Amor si m´ estimes
Dóna’m saviesa pel pensament
Dóna’m poesia pel cor.
Amor si m´ estimes
Dóna’m el fruit del meu ventre
La tebior dels teus llavis, tendres.
Si pogués deturar el temps.
Sento els teus llavis sobre els meus ulls.
Recorrent el meu rostre
Descendent pel meus cabells
Bevent del meu coll.
Les teves mans en el meu ventre
M´ aferro a elles, mentre em beses
Mentre el meu cos busca el teu
Mentre el teu alè alimenta el meu.
Sento el teu respirar..reposat…cansat
I la teva abraçada em sustenta
Mentre em beses la galta
Mentre sento el teu contacte.
I ara et miro i somrius
Tímida mirada, dolça complicitat
I em sento una nena
Mentre tasto la teva tendresa.
Les meves mans en el teu cos suau
En el teu ventre pla reposo
Pell amb pell, t´ acarono
Mentre el teu cos es delata.
Passejo pels teus ulls
I beso la teva suau galta
I bec de la dolçor dels teus cabells
I admiro el teu cos sentint la seva fiblada.
I admiro el teu cos que és per a mi meravella
I el recorro tendre amb les mans i la mirada
Mentre dansa suau l´ amor entre ambdues ànimes
I contemplo el teu rostre inundat de bellesa, calmada.
Si pogués deturar el temps
per sentir-te, per contemplar-te
Si pogués deturar el temps
T´ estimaria eternament.
Dorms Princesa?
Dorms princesa?
Sento córrer el rierol entre les prades
Sento els ocells nocturns amb el seu cant
bressolant les seves amades.
Dorms princesa?
La brisa tèbia, dels àngels penyora,
acaricia els teus cabells negres
mentre la lluna en plenitud ho observa.
Dorms princesa?
Et miro i no puc creure que tanta bellesa
Inundi les flassades en aquesta nit tan serena
Entre flaires de llessamí, roses i maragdes.
Dorms princesa?
En el silenci de la nit si en repòs no puc dormir
Una cançó de bressol acompanya el meu son
És el teu respir que duu la calma al meu esperit.
Dorms princesa?
El cel amb el seu blau vel et cobrirà
De la seva mà pel món dels somnis et durà
Res no has de patir, amor meu, res no et farà mal.
Dorms princesa?
Sí, sí dorms, plàcida, quieta
Somrius de tant en tant
tant tendre, tant feliç, tant eterna…
Ara dorms, princesa
però sento la teva mà prendre la meva
obres els ulls de mel i xocolata
i em somrius regalant-me una besada.
